Segons evidencia la ciència, els mediterranis van aconseguir, a través dels segles, configurar un model alimentari excel∙lent per a la salut.
La dieta o alimentació mediterrània tradicional és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments, gens renyida amb el plaer gastronòmic.

L’oli d’oliva és un dels principals elements de l’èxit de la dieta mediterrània.

L’Alimentació Mediterrània es defineix com un model d’alimentació molt variat, basat principalment en productes frescos, locals i de temporada. No es tracta d’un model homogeni en tota l’àrea mediterrània sinó que presenta variacions regionals d’un mateix patró alimentari. Aquestes són les principals característiques en comú:

• Ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per amanir.
• Consum abundant d’aliments vegetals: verdures, fruita, llegums, fruita seca i cereals com la pasta, el pa i l’arròs (amb preferència d’integrals, com es prenien abans)
• Baix consum, en freqüència i quantitat, de productesanimals i un consum moderat d’aviram i de derivats lactis. En canvi, més consum de peix vinculat a la proximitat del mar.
• Un altre component uniforme en els hàbits mediterranis el constitueix el consum majoritari de fruita fresca a les postres.

Són moltes les característiques de la dieta mediterrània que la converteixen en una de les opcions més saludables:

• la varietat de productes vegetals i el seu consum elevat per sobre dels aliments d’origen animal,
• la frugalitat en els àpats,
• la riquesa vitamínica (aportada per les fruites i verdures),
• la riquesa d’hidrats de carboni complexos i fibra(lligada al consum de cereals integrals),
• la presència d’una de les joies de la nostra gastronomia: l’oli d’oliva

Font: AMED. Alimentació Mediterrània.